1 1 v. tr. [LC] Acarar 1. Ell els afrontà per esbrinar qui deia la veritat. 1 2 v. intr. [AD] [LC] Un territori, una heretat, un camp, etc., ésser contigu a un altre. La dita feixa afronta a sol ixent amb el mas. 2 v. tr. [LC] Fer cara (a algú o a alguna cosa), resistir sense acovardir-se. Afrontar un enemic. Afrontar la mort. Afrontar els perills. Si feu això, caldrà que n'afronteu les conseqüències. 3 v. tr. [LC] Fer un afront (a algú).
